Amb Ibarretxe s´alcem, amb Ibarretxe es gitem.Tenim Ibarretxe pel matí, a la vesprada i per la nit. L´actualitat política està marcada pel famós pla i algun esforçat europeista estarà preocupat, raó no li falta, perquè eixa fixació per la qüestió basca pot fer oblidar la "cita amb la historia" que tenim el proper 20 de febrer.
La preocupació de l'europeista te les seues bones raons, sobretot si es presenten les dues qüestions com independents i aïllades entre sí. Pareix que, per una part, esta el Referendum de la Constitució Euopea i per un altra, i sense nexe d'unió, l'intent de ruptura constitucional que suposa el pla Ibarretxe. Res més lluny de la realitat, les dues qüestions estan indissolublement lligades, és més, en una : Europa, està l'eixida racional i lògica al problema que planteja l'altra: el pla Ibarretxe. Vegem.
"España es el problema,Europa la solución", va dir el mestre Ortega fa uns quants anys i després de tot l'esforç autonòmic dels darrers temps, alguns continuen sense assabentar-se. Entre els molts sentits que te Europa i la seua Constitució no es el menor la superació dels nacionalismes excloients i estrets que tenen una bona manifestació en el tant mencionat pla.
Seria important i ens estalviaria molts problemes i maldecaps que Ibarretxe, Carod i també Rajoy es donen compte d´una vegada: les nacions ja no funden Estats. El moment de l´Estat nació va ser el segle XIX i part del XX, ara ja ha passat el seu temps. L'Estat com a comunitat política de ciutadans ja no pot continuar establint-se sobre una comunitat nacional, lingüistica, històrica o cultural determinada. Ja no hi ha un sacrosant poble basc, espanyol o català; hi ha societats obertes, plurals i complexes, establertes sobre una diversitat de projectes individuals de vida no vinculants per als demés i que fonamenten la seua cohesió en valors abstractes i pos-nacionals que passen pel dret, la llibertat, el respecte i les bones experiències i hàbits democràtics.
El lloable sentiment d´arrel i pertenença a una terra i a unes tradicions, a una llengua i a una cultura forma part del que som i del que sentim. Ens lliga de manera indissoluble i ferma amb els nostres avantpassats i amb la nostra història. Aquest sentiment que sovint ens embarga cal que es mantinga, que es manifeste, que es desenvolupe, però te uns límits, uns llindars, una frontera. Aquesta frontera es diu comunitat política, societat plural, convivència democràtica. Un altra persona pot no tenir aquest sentiment i te tot el dret a no tenir-lo i continua essent ciutadà amb tots els seus drets amb plena vigència i formalitat. Passa una cosa semblant al sentiment religiós: es pot tenir però no imposar.
Els sentiments nacionals cal que busquen altres àmbits de desenvolupament: la religió el va trobar en l'àmbit de la privacitat, de la consciència individual; el nacionalisme el pot trobar en l'ambit de la societat civil, de la comunitat d´orige, però ja no el pot trobar en l'àmbit polític,a l´Estat.
Europa representa eixe nou pas en la constant marxa de la humanitat a la recerca de noves formes més justes, racional i obertes d'organització de la convivència. Ella és el futur i la nació, siga està la que siga, el passat. I que volen que els diga, a nosaltres ens agrada aquesta Europa unida i federal de la diversitat, l'internacionalisme, la pluralitat i la pau. Ja ho dèiem abans, el 20 de febrer tenim una "cita amb la historia". Els esperem.
José P. Martí Garcia.
( Secrtari General de la comarca del "Millars)
Publicat el 3 de febrer de 2005 al periòdic Mediterràneo, amb motiu del referendum sobe la Constitució Europea.
La preocupació de l'europeista te les seues bones raons, sobretot si es presenten les dues qüestions com independents i aïllades entre sí. Pareix que, per una part, esta el Referendum de la Constitució Euopea i per un altra, i sense nexe d'unió, l'intent de ruptura constitucional que suposa el pla Ibarretxe. Res més lluny de la realitat, les dues qüestions estan indissolublement lligades, és més, en una : Europa, està l'eixida racional i lògica al problema que planteja l'altra: el pla Ibarretxe. Vegem.
"España es el problema,Europa la solución", va dir el mestre Ortega fa uns quants anys i després de tot l'esforç autonòmic dels darrers temps, alguns continuen sense assabentar-se. Entre els molts sentits que te Europa i la seua Constitució no es el menor la superació dels nacionalismes excloients i estrets que tenen una bona manifestació en el tant mencionat pla.
Seria important i ens estalviaria molts problemes i maldecaps que Ibarretxe, Carod i també Rajoy es donen compte d´una vegada: les nacions ja no funden Estats. El moment de l´Estat nació va ser el segle XIX i part del XX, ara ja ha passat el seu temps. L'Estat com a comunitat política de ciutadans ja no pot continuar establint-se sobre una comunitat nacional, lingüistica, històrica o cultural determinada. Ja no hi ha un sacrosant poble basc, espanyol o català; hi ha societats obertes, plurals i complexes, establertes sobre una diversitat de projectes individuals de vida no vinculants per als demés i que fonamenten la seua cohesió en valors abstractes i pos-nacionals que passen pel dret, la llibertat, el respecte i les bones experiències i hàbits democràtics.
El lloable sentiment d´arrel i pertenença a una terra i a unes tradicions, a una llengua i a una cultura forma part del que som i del que sentim. Ens lliga de manera indissoluble i ferma amb els nostres avantpassats i amb la nostra història. Aquest sentiment que sovint ens embarga cal que es mantinga, que es manifeste, que es desenvolupe, però te uns límits, uns llindars, una frontera. Aquesta frontera es diu comunitat política, societat plural, convivència democràtica. Un altra persona pot no tenir aquest sentiment i te tot el dret a no tenir-lo i continua essent ciutadà amb tots els seus drets amb plena vigència i formalitat. Passa una cosa semblant al sentiment religiós: es pot tenir però no imposar.
Els sentiments nacionals cal que busquen altres àmbits de desenvolupament: la religió el va trobar en l'àmbit de la privacitat, de la consciència individual; el nacionalisme el pot trobar en l'ambit de la societat civil, de la comunitat d´orige, però ja no el pot trobar en l'àmbit polític,a l´Estat.
Europa representa eixe nou pas en la constant marxa de la humanitat a la recerca de noves formes més justes, racional i obertes d'organització de la convivència. Ella és el futur i la nació, siga està la que siga, el passat. I que volen que els diga, a nosaltres ens agrada aquesta Europa unida i federal de la diversitat, l'internacionalisme, la pluralitat i la pau. Ja ho dèiem abans, el 20 de febrer tenim una "cita amb la historia". Els esperem.
José P. Martí Garcia.
( Secrtari General de la comarca del "Millars)
Publicat el 3 de febrer de 2005 al periòdic Mediterràneo, amb motiu del referendum sobe la Constitució Europea.
1 comentario:
A finals del segle XVIII, Kant plantejava tant en la "Pau perpetua" com en la "Metafísica de les costums" com portar endavant un compromís cosmopolita. El filòsof planteja dos camins diferents, el primer consisteix en dissenyar un Estat Republicà universal, dotat d'una Constitució també universal, però aquest Estat tindria dificultats per a atendre a totes les persones de la Terra i protegir-les per a que pugueren dur a terme els seus plans vitals.
El segon camí consisteix en anar creant aliances entre els Estats i els pobles, i crear unitats regionals tranestatals i transnacionals, en aquest cas la Republica cosmopolita no es construiria des de dalt sino al contrari, des de les comunitats polítiques existents. Aquestos dos camins s'han manprés, podem veure exemple del primer amb Nacions Unides, el Fons Monetari Internacional, i exemples del segons camí com es la Unió Europea.
Ara el que cal preguntar-se és si aquestos camins serveixen a la causa de la llibertat.
Pel que fa al primer camí el predomini del poder econòmic fa difícil complir els seu propòsit.
En quan al segon camí estem veient continuament les dificultats polítiques que hi ha per dur-lo a cap en per exemple l'Estat Espanyol, o a altres parts del món com Québec o Kosovo.
Publicar un comentario